31 de desembre de 2015

Article sobre Circ de La Directa.

Els equilibris contra l’oblit del circ català

El sector s’enxarxa per superar la inacció administrativa. Reivindicat com a canal d’expressió i com a bé cultural per potenciar i exportar, el circ també exerceix com a agent de cohesió i transformació social.

15/12/2015
Deia el crític avantguardista Sebastià Gasch: “El circ és l’art escènica que s’acosta més a la veritat, a la no-ficció”. Per al professional del circ Jordi Jané, la seva disciplina “és sempre un viatge de retorn als orígens; l’espectacle amb més visceralitat que hi ha”. Però el cert és que, sotmès a la disjuntiva entre art i ofici, el circ sovint s’ha vist relegat a ser un art de segona, una anècdota romàntica amb caràcter de fira. Aquesta percepció, institucional i pública, ha condicionat el seu reconeixement i ha afectat les seves condicions laborals cronificant l’absència d’una regulació clara que protegeixi les artistes.
La Central del Circ, un espai polivalent de més de 3.000 metres quadrats, s’ha convertit en un referent d’àmbit europeu  / ariana Nalda
La Central del Circ, un espai polivalent de més de 3.000 metres quadrats, s’ha convertit en un referent d’àmbit europeu /ARIANA NALDA

Tot i així, segons l’informe del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) de l’any 2014, la majoria de festivals i mostres de circ que es van celebrar l’any 2013 a Catalunya van ser ben acollits pel públic. “Una prova d’això són els 300.000 espectadors de la Fira de Circ al Carrer de la Bisbal o l’increment del 200% de programadors acreditats a la 18a edició del Festival Trapezi”, destaca l’estudi. Al mateix temps, es constitueixen noves companyies i escoles arreu del territori, que s’adhereixen a la Xarxa d’Espais de Circ de Catalunya (XECC).

A la cua de les arts escèniques

L’Associació de Professionals del Circ de Catalunya (APCC) és una entitat formada per prop de 300 professionals que representen el sector al país. A parer del seu president, Joan Ramon Graell: “El circ es reconeix teòricament com a art, però això no es tradueix en inversions”. Segons l’artista, “érem un país de circ, teníem el circ Olympia i públic. Amb l’arribada de la democràcia es va recuperar el teatre, per afavorir la normalització lingüística, i la dansa. El circ és l’art del poble endarrerit, l’últim de la llista. En general, rebem menys que una sola de les produccions del Liceu, que, alhora, és el teatre amb més ajudes i amb les entrades més cares”.
Segons l’APCC, la Generalitat ha disminuït un 67% la seva aportació total al circ: dels 4,3 milions de l’any 2010 a l’1,4 de 2013. “La punta de llança del circ català, l’escola Rogelio Rivel, rep 200.000 euros anuals, davant els dotze milions d’euros del Teatre Nacional de Catalunya o els quinze milions de l’Institut del Teatre”, assenyala Graell.

La Xarxa d’Espais de Circ de Catalunya

“Tot i aquest panorama amenaçador, a Catalunya, el circ no ha parat de créixer”, destaca el president de l’APCC. Segons l’informe del CoNCA, prop de 6.000 alumnes de circ es reparteixen per 65 projectes com La Crica (a Manresa) o Cronopis (a Mataró).

Segons l’Associació de Professionals del Circ, la Generalitat ha disminuït un 67% la seva aportació total al circ: de 4,3 milions l’any 2010 a 1,4 milions el 2013.
L’any 2013, amb la voluntat de combatre la precarietat del sector, reivindicar l’ofici davant la societat i difondre i autogestionar l’activitat del circ, es va crear la Xarxa d’Espais de Circ de Catalunya (XECC), una sinergia d’iniciatives que, fins ara, agrupa disset espais de creació, entrenament, tallers, formació, producció i exhibició. Impulsada per l’APCC, la xarxa programa activitats com el Circ en família o el Dia Mundial del Circ.

“La XECC està formada per gent que estima el circ i aposta per l’educació cultural i la formació des de baix. Som una xarxa i prenem força estant connectades, compartint eines i punts de vista i donant-nos suport”, explica Graell.

En aquest sentit, el president de l’APCC destaca el paper pioner de l’escola de circ Rogelio Rivel de Nou Barris, també adherida a la XECC i enxarxada amb tot el món del circ nacional i internacional: “A nivell formatiu, és l’espai més important de Catalunya. Treballem per aconseguir que la formació sigui oficial i es consideri un grau com la dansa o el teatre, perquè els alumnes no hagin de marxar a altres països”.

L’Escola de Circ Saltimbanqui
Situada a Vilanova i la Geltrú, l’escola Saltimbanqui ofereix tota mena de formacions i activitats intergeneracionals. Segons el seu director, David Marfil Txupi, és una escola de petit format. Ofereix tallers com el Circ Motriu, l’escola infantil-juvenil i preparatòria, cursos intensius, cabarets i circ social. A més, organitza actes en coordinació amb altres espais de la XECC.

L’any 2013 es va crear la Xarxa d’Espais de Circ de Catalunya, una sinergia d’iniciatives que, fins ara, agrupa disset espais de creació, entrenament, producció i exhibició.
Txupi, director i professor de l’escola, a més de formador d’acrobàcia a la Rogelio Rivel, destaca la voluntat de dur el circ al carrer: “Fem difusió d’aquesta cultura i ens mantenim implicats socialment. Treballem per fer xarxa amb entitats locals com el centre de menors Toni Inglès o l’Associació de Mares i Pares El Margalló. També oferim tallers durant la festa major, col·laborem amb el festival Fes+Chapeau... No rebem subvencions ni ajudes, vivim de les matriculacions a l’escola i de passar la gorra als espectacles de carrer”. Un dels objectius és aprofundir en el factor col·lectiu i, alhora, en el desenvolupament personal. “Pels infants que vénen, també és atraient i pedagògic perquè inclou el joc, la mobilitat i la relació amb més nens i amb el carrer”, explica el director de l’escola.


Txupi és escèptic a l’hora de valorar la salut del circ català: “Cada cop hi ha més i més circ i és de qualitat, però no estem al nivell de reconeixement institucional d’altres arts escèniques”. També es mostra a favor de la regulació del sector, però transmet la seva por que això els compliqui la vida: “Moltes venim dels carrers i de la filosofia de l’autogestió, l’autonomia i la llibertat i hem estat desenvolupant la creativitat sense lligams amb les institucions. Algunes veiem amb precaució les iniciatives reguladores, perquè poden provocar problemes administratius que un circ com el nostre no pot afrontar”.

La Central: omplir de circ el buit del Fòrum

Després del desallotjament del Centre Social Okupat La Makabra, el món del circ va reclamar més espais pel sector. Nascuda l’any 2008, La Central del Circ és el resultat d’aquesta reivindicació: l’Ajuntament de Barcelona va cedir aquest espai dins del programa Fàbriques de Creació 2007. Situada al parc del Fòrum de Barcelona, La Central disposa de més de 3.000 metres quadrats i permet que les artistes treballin la majoria de les disciplines del circ. Aquesta polivalència ha convertit l’espai en un referent d’àmbit europeu.

Segons el seu director artístic, Johnny Torres: “La nostra vocació de servei és fer créixer el circ contemporani renovant el gènere. Apostem tant pel camí de la creació com pel de la mostra potenciant artistes i circuits locals”. La Central està vinculada a les xarxes catalana i europea del circ. Tot i el seu aïllament dins el gran parc del Fòrum, també interactua amb el barri a través de col·laboracions amb el Centre Cívic Besòs o l’Institut Joan Salvat-Papasseit i amb el Festival BesMina. “El caràcter associatiu ens connecta amb el circ de base, facilita que no ens convertim en un espai elitista i que hi hagi cabuda per a totes les propostes”, destaca Ione Hermosa, gerent del projecte.

Torres i Hermosa destaquen el caràcter desacomplexat i arriscat del circ català: “Hem fet tot el possible escrivint amb la mà esquerra”. Critiquen la precarietat del sector, derivada, en part, d’una mentalitat arcaica que divideix en cultures alta i baixa. La seva aposta és la potenciació d’un circuit i un públic nacionals perquè el circ pugui continuar superant-se.

------------------------

Un art lligat als espais autogestionats
La històrica carència d’equipaments públics i pressupostos pel circ va trobar resposta a Barcelona a través de l’okupació de naus industrials amb l’objectiu de poder-hi oferir formacions i gaudir de cabarets i gales. La Makabra, Artkatraz, la Nave Espacial o La Guatlla van oferir notables projectes autogestionats. Les quatre edicions del Festival Pobre Nou van destacar per la seva qualitat, tot reivindicant la necessitat d’espais de creació i treball per a artistes.

El pas dels anys –i dels desallotjaments– va obligar moltes d’aquestes artistes i col·lectius a dotar els seus projectes d’estabilitat legal: per facilitar la seva continuïtat, van llogar o adquirir espais per poder dur a terme les seves activitats.

LA DIRECTA

4 de desembre de 2015

Curs de Verticals i Equilibris Acrobàtics a l'Escola de Teatre i Circ d'Amposta.

En David Marfil "Txupi" ofereix un curs de Verticals i Equilibris Acrobàtics a l'Escola de Teatre i Circ d'Amposta el 30 de Gener de 16h a 20h.

Curs dividit en dos blocs, el primer ens iniciarem en les Verticals i en el segon en els Equilibris Acrobàtics, amb estiraments específics per cada tècnica, musculació, flexibilitat i un bon grapat d'exercicis, que ens ajudaran a descobrir aquestes dues tècniques circenses.



Descarregar díptic en format PDF


Les inscripcions s’han de realitzar a través d’aquest FORMULARI. Tots els cursos tenen places limitades que s’atorgaran per ordre d’inscripció. Un cop us inscriviu us enviarem per mail el número de compte al que s’ha de fer l’ingrés per tal de formalitzar la inscripció.
 
Descomptes: 50% de descompte per als alumnes dels cursos regulars de l’ETCA.